Osteopatia PEDIÀTRICA

En general, els nadons poden tenir problemes estructurals o certes tensions.

Al moment del part, el nadó és pressionat per diverses forces compressives a causa del pas per un estret canal per poder sortir a l’exterior, empès per la musculatura pèlvica i uterina de la mare.

Els ossos del nadó es poden deformar molt fàcilment, tenint la capacitat de poder remodelar-se poc després del part, sobretot un cop han aparegut els primers plors i succions, però majoritàriament aquest automodelatge no es realitza completament. Les forces compressores durant el part poden afectar negativament en diferents casos, sobretot en parts difícils o que comportin la utilització d’instruments quirúrgics com els fòrceps o les ventoses.

Contràriament, en parts per cesària, no existeix gran part d’aquesta força d’empenta que ha d’emprar el nadó, que estimula mecànicament noves funcions posteriors. Evitant aquest procés per cesària es poden produir problemes en la primera fase de desenvolupament del nadó.

Com a conseqüència, el nadó ha de conviure amb tensions des de l’inici, les quals li resulten incòmodes i poden afectar al seu futur comportament i desenvolupament estructural. Per tant, el nostre consell consisteix a fer una revisió d’osteopatia després del naixement d’un nadó, amb la finalitat d’estudiar aquests possibles problemes i alliberar-los per un millor benestar i desenvolupament. A més precocitat en el tractament, menors són les adaptacions de les compressions i més gran és el benefici del nadó.

En quins casos pot ajudar el tractament osteopàtic al meu nadó?

Les diferents tensions al cap, un cop s’ha realitzat el part poden arribar a generar una sensació de pressió constant al crani donant molèsties constants, provocant irritabilitat i plors, l’única arma que el nadó disposa per mostrar que algun fenomen del seu cos l’està molestant.

En part, aquest procés pot estimular considerablement al sistema nerviós del nadó, fent-lo estar en una situació constant d’alerta i generant somnolència entretallada. Mitjançant un tractament osteopàtic adequat podem tractar aquest tipus de tensió òssia.

La manca de mobilitat cranial pot afavorir l’oclusió incorrecta provocant l’evitació de la formació i drenatge correcte dels sins mucosos, contribuint a l’acumulació dels mocs. Una masticació adequada és una acció constant que afavoreix progressivament la creació d’espais facials permetent la humidificació correcta de l’aire que penetra al cos. Si no es disposa d’una bona mobilitat, pot augmentar la possibilitat de l’ús d’aparells correctors a la dentadura.

Aquest problema pot provocar sequedat a la mucosa i rinitis al nen, a causa d’una mala respiració.

Una tensió inadequada aplicada als ossos cranials pot provocar un drenatge inadequat a la trompa d’Eustaqui, provocant l’aparició d’otitis de repetició que poden no ser solucionats completament si no es tracta la causa mecànica subjacent.

El nadó ha de tenir la capacitat d’adaptar-se al seu entorn facilitant una maduració progressiva del sistema nerviós psicomotriu durant el seu creixement.

El nen pot tenir altres problemes que, amb freqüència poden ser els següents:
Problemes cognitius, de comportament i d’aprenentatge.

La hiperactivitat i intranquil·litat dels nens, pot provocar problemes d’adaptació a l’escola amb greus dificultats de concentració. Les compressions mecàniques sotmeses al crani del nadó poden ser la causa d’aquest tipus de comportament. En molts casos pot anar relacionat amb la dificultat de maduració de certs reflexos neurològics que a llarg termini cada cop dificulten més les activitats intel·lectuals.

A causa de qualsevol tipus de tensió cranial o facial, el nadó pot tenir una manca de força a l’hora de succionar de forma adequada. El nadó pot tenir gana però la majoria d’ocasions la força amb el qual pot succionar no és la suficient.

Els nervis que innerven l’estómac i el diafragma vénen de la base del crani i del coll: qualsevol tipus de compressió en aquestes zones poden provocar alteracions, irritant la zona i com a conseqüència, que el nadó se sentí tip massa aviat o no tingui la capacitat de retenir l’aliment de forma fàcil. El múscul diafragmàtic pel qual separa el tòrax de l’abdomen, també pot originar diferents tipus d’alteracions digestives.

La mala oxigenació del cos del nadó pot ser provocada per una mobilitat inadequada de la caixa toràcica. Com a conseqüència, hi ha una tendència al cansament davant qualsevol activitat física. En el cas dels nens amb aquest tipus de problemes, l’osteopatia treballa amb l’objectiu d’aconseguir una millora de mobilitat del tòrax i costelles per a una millor qualitat de vida futura.
Qualsevol tipus de traumatisme durant l’etapa de creixement d’un nen és molt útil dur a terme l’acompanyament i la detecció precoç per a la millora del creixement, ja que en aquesta etapa hi ha un canvi constant d’evolució i maduració dels sistemes d’aquest. El tractament osteopàtic es pot adaptar sempre a l’individu indiferentment de la seva edat, utilitzant una sèrie de tècniques adaptades a un sistema en desenvolupament.
Majoritàriament els nens acostumen a trobar-se més relaxats o tranquils, però sí que és cert que en diferents ocasions, poden aparèixer estats de certa irritabilitat que remeten un cop passades les primeres 24-48 hores.

Especialitats

Pediàtrica

Els nadons poden tenir
problemes estructurals o
certes tensions

URO-GINECOLÒGICA

Certes molèsties a la zona
superior de la pèlvis poden
ser resoltes

ESPORTIVA

Durant la pràctica de l’esport
el nostre cos pot ser víctima
d’una serie