Història

L’iniciador de l’osteopatia va ser un americà anomenat Andrew Taylor Still (metge i pastor metodista). Un cop morts els seus 3 fills per culpa d’una epidèmia de meningitis va començar a pensar en un altre tipus de tractament mèdic on el cos es pogués regular per si mateix buscant la pròpia millora amb l’anatomia.

L’any 1874 per primer cop van aparèixer els escrits i publicacions on s’estructuren les bases d’aquesta terapèutica.

Pels començaments de segle XX, John Littlejohn, un alumne escocès del doctor Still, es va desplaçar a Anglaterra fundant la “British School of Osteopathy” establint les bases d’aquesta tècnica per tot Europa. La seva feina es defineix amb la fisiologia i en com s’ha d’implementar per tal d’arribar a l’objectiu d’aconseguir millores generals en el cos. Implanta el concepte de tractament general osteopàtic i realitza el disseny d’un complex sistema de línies eficaç per definir el funcionament biomecànic corporal. La seva tasca restarà seguida per John Wernham fins a principis del segle XXI.

Durant la dècada dels anys 50, William Garner Sutherland va publicar els seus estudis i reconeixements de l’anatomia i mobilitat dels ossos cranials, realitzant l’establiment de les bases de l’abordatge crani-sacral.

En dècades més recents del segle XX, l’osteopatia es va expandir per tota Europa, en especial a països com Bèlgica i França. Gràcies a aquesta evolució van sorgir contribucions importants en el tractament visceral amb osteopatia, principalment, les pràctiques que Jean Pierre Barral va desenvolupar.

L’any 1988 van aparèixer per primera vegada les escoles universitàries espanyoles que tracten l’osteopatia.