Què és?

El terme osteopatia conté el seu punt d’origen en la llengua anglesa, i està composta per dues arrels:

OSTEO: Fa referència a l’os, com l’estructura de sosteniment més densa que té el cos. PATH: Significa la traça o el camí.

En definitiva, la paraula osteopatia significa “el camí de l’os”, fent referència a un sistema de tractament i diagnòstic per a les diferents patologies del cos a mitjançant la seva estructura o forma.

Segons l’American Academy of Osteopathy (AAO), l´osteopatia és: ”Un sistema complet d’atenció mèdica. La filosofia és tractar a tot l’individu, no solament els símptomes. Emfatitza les interrelacions de l’estructura i la funció, i l’habilitat inherent del cos de curar-se a si mateix.”

D’aquesta manera, l’osteopatia es basa en buscar el perquè d’un problema i no només tractar allò què molesta o fa mal.

El càrrec de l’osteòpata es basa a fer una anamnesi completa de l’individu (fer un rigorós examen previ de tots els seus antecedents quirúrgics, clínics i traumàtics, a més desconsiderar l’aspecte psicosocial en el qual aquest individu es desenvolupa) . A partir d’aleshores, es realitza una exploració física amb l’objectiu de trobar zones de restricció o falta de mobilitat en el cos del pacient.

Mitjançant aquesta exploració, l’osteòpata tracta de fer una valoració i de millorar la simptomatologia de l’individu treballant en les zones menys mòbils.

L’osteòpata fa la feina a través de les mans i, a través de coneixements adquirits en anatomia i fisiologia intenta “rellançar” la capacitat que disposa el cos per a millorar per si mateix. Utilitzant una combinació de diferents tècniques, el procés osteopàtic engloba el tractament de difusions neurològiques, estructurals, endocrines, viscerals i immunològiques.

Cada osteòpata fa la feina amb tres àrees d’abordatge: estructural (referenciada als ossos, articulacions i músculs), visceral (referenciada als òrgans) i crani sacral (per identificar el moviment entre els ossos del crani i el sacre). La selecció de les tècniques dependran de la patologia que s’haurà d’elaborar i del pacient en si. Es faran servir des de tècniques manuals a parts toves, estiraments i manipulacions passives fins a tècniques de molta velocitat i distància curta (ajustaments articulars o manipulacions).

Amb la combinació d’aquestes diverses tècniques l’osteòpata té com a objectiu de personalitzar i individualitzar el tractament per a aplicar-lo al pacient de la millor forma possible considerant l’estat psicològic i emocional d’aquest.

L’osteopatia és considerada com a una medicina integrativa, ja que és una professió complementaria a la medicina convencional. És reconeguda per l’OMS des de l’any 2010 com una professió totalment independent i diferent a altres professions dintre del mateix àmbit, així com la fisioteràpia o la quiropràxia.