Què és?

El terme osteopatia conté el seu punt d’origen en la llengua anglesa, i està composta per dues arrels:

OSTEO: Fa referència a l’os, com l’estructura de sosteniment més densa que té el cos. PATH: Significa la traça o el camí.

En definitiva, la paraula osteopatia significa “el camí de l’os”, fent referència a un sistema de tractament i diagnòstic per a les diferents patologies del cos a mitjançant la seva estructura o forma.

Segons l’American Academy of Osteopathy (AAO), l´osteopatia és: ”Un sistema complet d’atenció mèdica. La filosofia és tractar a tot l’individu, no solament els símptomes. Emfatitza les interrelacions de l’estructura i la funció, i l’habilitat inherent del cos de curar-se a si mateix.”

D’aquesta manera, l’osteopatia es basa en buscar el perquè d’un problema i no només tractar allò què molesta o fa mal.

El càrrec de l’osteòpata es basa a fer una anamnesi completa de l’individu (fer un rigorós examen previ de tots els seus antecedents quirúrgics, clínics i traumàtics, a més desconsiderar l’aspecte psicosocial en el qual aquest individu es desenvolupa) . A partir d’aleshores, es realitza una exploració física amb l’objectiu de trobar zones de restricció o falta de mobilitat en el cos del pacient.

Mitjançant aquesta exploració, l’osteòpata tracta de fer una valoració i de millorar la simptomatologia de l’individu treballant en les zones menys mòbils.

L’osteòpata fa la feina a través de les mans i, a través de coneixements adquirits en anatomia i fisiologia intenta “rellançar” la capacitat que disposa el cos per a millorar per si mateix. Utilitzant una combinació de diferents tècniques, el procés osteopàtic engloba el tractament de difusions neurològiques, estructurals, endocrines, viscerals i immunològiques.

Cada osteòpata fa la feina amb tres àrees d’abordatge: estructural (referenciada als ossos, articulacions i músculs), visceral (referenciada als òrgans) i crani sacral (per identificar el moviment entre els ossos del crani i el sacre). La selecció de les tècniques dependran de la patologia que s’haurà d’elaborar i del pacient en si. Es faran servir des de tècniques manuals a parts toves, estiraments i manipulacions passives fins a tècniques de molta velocitat i distància curta (ajustaments articulars o manipulacions).

Amb la combinació d’aquestes diverses tècniques l’osteòpata té com a objectiu de personalitzar i individualitzar el tractament per a aplicar-lo al pacient de la millor forma possible considerant l’estat psicològic i emocional d’aquest.

L’osteopatia és considerada com a una medicina integrativa, ja que és una professió complementaria a la medicina convencional. És reconeguda per l’OMS des de l’any 2010 com una professió totalment independent i diferent a altres professions dintre del mateix àmbit, així com la fisioteràpia o la quiropràxia.

L’OSTEOPATIA

QUÈ ÉS?

El terme osteopatia conté
el seu punt d’origen en la
llengua anglesa

HISTÒRIA

L’iniciador de l’osteopatia
va ser un americà anomenat
Andrew Taylor Still

ACTUALMENT

L’osteopatia és reconeguda
de forma diferent entre tots
els països europeus