Història de l’osteopatia
L’osteopatia va ser desenvolupada pel metge nord-americà Andrew Taylor Still (1828-1917), qui va dedicar gran part de la seva vida a l’estudi de l’anatomia i la fisiologia humanes.
L’any 1874 es considera l’inici oficial de l’osteopatia, moment en què Still va començar a formular els principis que donarien lloc a una nova manera d’entendre la salut i la malaltia.
A principis del segle XX, John Martin Littlejohn va introduir l’osteopatia al Regne Unit, contribuint de manera decisiva a la seva expansió per Europa. Posteriorment, diferents escoles i autors van ampliar els coneixements osteopàtics incorporant aportacions procedents de la biomecànica, la neurologia, la fisiologia i les ciències de la salut.
Durant les darreres dècades, l’osteopatia ha evolucionat cap a una pràctica cada vegada més integrada amb la investigació científica, el raonament clínic i la pràctica basada en l’evidència.
Conceptes com les neurociències, els factors contextuals, les expectatives, el comportament, l’estrès, la regulació neurovegetativa, l’embodiment o el cervell predictiu formen part de la reflexió clínica contemporània.
L’osteopatia a Europa
Actualment, diversos països europeus reconeixen i regulen l’osteopatia com una professió sanitària amb competències pròpies. Organitzacions com Osteopathy Europe treballen per harmonitzar els estàndards de qualitat, formació, investigació i pràctica clínica a nivell europeu.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar l’any 2010 el document Benchmarks for Training in Osteopathy, que continua sent una referència internacional per al desenvolupament de la professió. Posteriorment, la publicació de la Norma Europea UNE-EN 16686 sobre assistència sanitària osteopàtica va representar un pas important cap a la definició de criteris comuns de formació, competències professionals, pràctica clínica, seguretat i ètica professional a Europa.
A Espanya, malgrat l’existència de formacions universitàries i de postgrau, l’osteopatia encara no disposa d’un reconeixement legal específic com a professió sanitària independent. Tot i això, organitzacions professionals com el Registre d’Osteòpates d’Espanya (ROE) i la Federació d’Osteòpates d’Espanya (FOE) han tingut un paper fonamental en la promoció d’estàndards de qualitat, formació i desenvolupament professional alineats amb les recomanacions de l’OMS i els criteris europeus.
Gràcies al treball conjunt d’aquestes organitzacions i de nombrosos professionals, l’osteopatia continua avançant cap a una major integració amb les ciències de la salut, la investigació científica i els estàndards europeus de qualitat assistencial.
